La reglamentación de la prostitución en la Barcelona de la Restauración (1870-1890) / Rafael Alcaide González
Alcaide González, RafaelEn:
Hispania. Madrid. Vol. 64/3, núm. 218 (2004) , p. 897-921
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.
L'higienisme va ser una doctrina mèdica que va incorporar al tractament de la malaltia els aspectes socials que estaven en relació directa amb ella. Un dels camps on la doctrina higiènica va tenir major incidència va ser en l'exercici de la prostitució, doncs a la pràctica mèdica habitual es va sumar tant l'estudi de les causes que determinaven el seu exercici com la inclusió d'una sèrie de mesures profilàctiques de contingut moral, mitjançant les quals es pretenia controlar i modelar el comportament social i prevenir els efectes del contagi de les malalties venéreas i sifilítiques. Aquests continguts es van plasmar en les successives reglamentacions de la prostitució que es van promulgar a les ciutats més importants d'Espanya, des de mitjan segle XIX. En dites reglamentacions s'incloïa la creació de les Seccions d'higiene especial, destinades a registrar, prevenir i controlar l'exercici de la prostitució i les malalties que d'ell es derivaven. A Barcelona, durant la Restauració, la Secció d'Higiene especial, presidida per Carlos Ronquillo, va tenir una especial incidència en el tractament de la prostitució com a malaltia social i de la dona prostituta com a víctima de les precàries circumstàncies socials i laborals del proletariat, a la ciutat industrial de finals del segle XIX.
